El japonès que volia menjar-se la ciutat

Bento és un restaurant japonès relativament nou a Terrassa. Va néixer al mateix temps que molts restaurants no tan japonesos han aprofitat el boom del gust per la cuina nipona. De manera que des del seu naixement ha hagut d’obrir-se camí en un mercat amb una dura competència, principalment de preus.

Malgrat tot, els objectius sempre han estat ambiciosos i Bento sempre s’ha dirigit amb el repte que el de Terrassa fos el restaurant zero, i que una vegada conquerida la ciutat i concretat el model, aquest s’estengués a altres ciutats catalanes.

REPTE

Bento arriba a Xoo Studio amb un problema d’identitat. El que el restaurant és i vol arribar a ser, no coincideix amb el que es desprèn de la seva comunicació (carta, anuncis publicitaris, fullets take away, etc.).

A diferència d’altres restaurants especialitats en sushi, Bento té una carta més àmplia, amb elaboracions sofisticades més enllà del sushi, incorpora a la carta sensibilitats com propostes per a vegans, ofereix plats atrevits de fusió entre la cuina catalana i la japonesa i, en
general, treballa amb ingredients de qualitat superior a la mitjana.

La seva proposta gastronòmica pot gaudir-se en el petit restaurant que Bento té al centre de la ciutat, a casa (servei de Take away) o a diari a la feina (Bento Office). Bento aporta elements atractius amb els que treballar la diferenciació. Però quan arriba a Xoo Studio, la seva
comunicació, el seu branding, la seva marca personal és massa semblant a la de la resta de restaurants xinesos de Terrassa. Ups. Hem dit xinesos? Japonesos. Volíem dir japonesos.

RESULTAT

Diu el refrany popular que “la dona del Cèsar, a part de ser-ho, ha semblar-ho”. Aquí passa el mateix. De poc serveix treballar la qualitat, la exquisidesa, fer plats diferents, cuina de fusió, propostes sofisticades… si després et comuniques com tota la resta. Amb l’agreujant que tots els demés no fan tot el que tu sí que fas.

Xoo Studio ha realitzat per a Bento la revisió de la seva identitat i el seu branding. El resultat ha estat una nova línia gràfica més elegant i  assossegada, on el blanc ha guanyat l’espai al negre anterior, i cedeix tot el protagonisme a la fotografia.

Mengem amb els ulls (i en un japonès, més)

Una de les peces de comunicació més importants de Bento era la pròpia carta del restaurant. Per ferla un element dinàmic i fàcilment actualitzable, es va treballar la carta amb un sistema de pinça i fulls individuals.

La carta s’organitza començant pels suggeriments i els menús especials, en els que el restaurant dona a conèixer les seves elaboracions més gourmet.

És difícil imaginar què et portarà el cambrer si demanes “Trinxat de la Cerdanya amb galtes de vedella laminades i shitake i salsa Teriyaki”. Una  fotografia ajuda a demanar amb més certeses. De manera que l’estratègia, a la carta, ha estat presentar el màxim número de fotografies dels plats, que mostren el detall de les elaboracions.

Els avantatges de ser petit

Si Bento algun dia arriba a tenir una gran cadena de restaurants, possiblement no es podrà permetre tindre la carta que té ara.

Un restaurant petit, que només necessita unes 10-15 cartes, i que vol potenciar la qualitat, pot permetre’s papers de gamma alta. En aquest cas, s’ha optat per papers amb textura de la casa paperera Fedrigoni, el tacte i textura dels quals aporten conceptes com calidesa, natura i artesania, virtuts molt vinculades a la cultura japonesa.

Si et dic niguiri, tu…

Una vegada creada la identitat gràfica, totes les peces de comunicació segueixen el mateix estil. Fons blancs, masses puntuals del color grana corporatiu i abundant fotografia de producte.

Clar i senzill, fonamental perquè l’usuari esculli fàcilment. Perquè ens pirra el sushi, però reconeguem-ho: a dia d’avui, què és un niguiri i què es sashimi, ens costa.

Capacitats
involucrades

Identitat. Marca. Brand engagement. Storytelling. Publicitat. Disseny gràfic. Disseny editorial.